diumenge, 11 de juliol de 2010

Un estel


Un estel
omplert de silenci
duu a les seves mans
les mans de la meva ànima…
un estel,
un petit estel,
silent,
callat,
adormit…
un estel
omplert d’oblit
duu als meus ulls
la memòria d’aquella
que no puc pas oblidar…

6 comentaris:

gaviota ha dit...

las estrellas siempre brillan en el firmamento de una espera besitos gaviota te espero en mis blogs

Noemí ha dit...

Que bonic!!

Abraçades.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

No es pensat en publicar un llibre amb els teus Poemas?.

Ets molt jove i tens tota una vida per endavant.

AMUNT EL COR ¡¡¡¡, Montserrat.

J. F. Guíxols ha dit...

Gaviota:
Un abrazo con aires de océano pacífico. Un gran saludo

J. F. Guíxols ha dit...

Noemí:
Merci, si fas esment al poema.

J. F. Guíxols ha dit...

Jove jo!!! Ni de bon tros...
Sóc un vellet de 44 tardors...