divendres, 9 de juliol de 2010

Una dona trista


Una dona trista,
la tristesa profunda
del silenci...
al seu esguard
hi ha una llàgrima,
tristesa d’un moment,
eternitat que agonitza,
paraula blanca
que cau a la buidor...
una dona trista,
la tristesa que vessa rius,
la tristesa que anega oblits,
la tristesa trista
de la meva tristesa
trista com el meu ahir...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

LA TRISTESA DAMA, QUE ACOMAPNYA, LES ANYORANCES, MUSA DELS POETAS AMB MELANGIA.

ET SALUDO CORDIALMENT, montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

Merci, ha se m'acaben els mots per a agrair-te...