dimarts, 13 de juliol del 2010

Sol estic amb la nit



Sol estic amb la nit,
la companya...
les aus volen de les meves mans,
una ombra,
un silenci,
un espai buit
omplen la meva enyorança...
sol estic amb la nit,
amb la pena d'estar viu,
d'esdevenir la malenconia,
el darrer estatge
de la memòria que no em deixa...
sol estic amb la nit,
amb la nit,
amb els teus records,
amb les plomes d'argent
que acaronen les meves llàgrimes...

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BONA NIT:
hE POSAT ELS BLOGS QUE SEGUEIXO A MA DRETA I AIXI LA GENT QUAN ENTREN EN EL MEU VEUEN LES ACTUALIZACIONS DELS ALTRES BLOGS QUE JO SEGUEIXO I PODEN ENTRAR PUNXAN EL CUADRET I AIXIS ELS VAN CONEIXEN.

A VUERER SI FEN UNA BLOGOSFERA PLENA DE GERMANOR I ARMONIA.

UNA ABRAÇADA, Montserrat

UNA ABRÇADA, MONTSERRAT

Sandra Figueroa ha dit...

Hermosa imagen. Bellas tus letras. Besos, cuidate.

creaciones un zapatito de cristal ha dit...

la noche atrapa esa melancolia que no es egoista y nos acoge besitos gaviota

Montserrat Sala ha dit...

La nit es el moment ideal per escriure
poemes melangiosos y romàntics.
No es d'extranyar que et surtin tan bells. Salutacions.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Montserrat Llagostera:
Aniré al teu bloc a veur com t'han quedat els canvis

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Poetiza:
Un cop més merci pels teus mots tan encoratjadors

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Gaviota:
Sí, la nit ena engalza i ens envolta de melangia

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Montserrat Sala:
La nit és el millor moment del jorn. Especialment pera escriure